Lany 1943 la Gina té catorze anys. És cosmopolita, refinada. Estima i admira el seu pare, que és general de lexèrcit hongarès. Per això no pot entendre que, sense cap explicació, lenviï a linternat de Matula, ben lluny de Budapest. Un lloc sinistre, una fortalesa regida pel reglament més estricte. La Gina crema per dins. No suporta els jocs infantils de les seves companyes. Troba absurda i ridícula la fe que dipositen totes en Abigail, una estàtua que, diuen, té el poder de resoldre els problemes que les noies li confien. Armada dorgull i de ràbia, la Gina fuig.
Però la vida, Gina, és duna complexitat inabastable. I més ara que els tambors de guerra ressonen cada cop més a prop.
«Abigail» relata com poques novel·les el pas de la innocència a la maduresa duna noia en plena Segona Guerra Mundial. Parla del confús món de les aparences dels adults, de lamistat, dels actes damor que no ho semblen, del coratge, de com el misteri es dissol en la intriga. I de fons, la convulsa història dHongria, a les
portes de la invasió nazi i atrapada pels fantasmes del seu passat.
