La muntanya ens fa diferents? La història de la muntanya ha estat desgraciada: poc menjar, molta feina, poques condicions..., un dia i un altre. La gent fugia primer cap a la Seu, després cap a Lleida, cap a Barcelona, cap a Amèrica, fugia de la fam, de les penalitats... La vida a la muntanya ha estat duríssima, però ha obligat els pirinencs a pensar molt.
Com farem aquest camí? Per on ha de passar el reg? Com farem aquesta paret? I pensar és bo per al cervell. Pensa que a les ciutats, els triomfadors han estat sempre els nois i noies de poble, perquè la petita burgesia ja ho tenia tot fet i els joves que arribaven del món rural shavien despavilar. Ara ha canviat. A Arsèguel hi havien viscut més de mil persones i es morien de gana; ara nhi viuen vuitanta i poden viure bé. Si els vells veiessin els interruptors de la llum, els mòbils, els cotxes... no sho creurien!
Joan Obiols i Puigpinós (Peramola, Alt Urgell, 1952) viu a la Seu dUrgell. És llicenciat en història i mestre de català, professor i tècnic de turisme rural, humanista i escriptor. Membre de diverses en titats i col·lectius pirinencs, creador de programes radiofònics de temàtica pirinenca i alturgellenca, és un pirinenc en actiu. Ha publicat a Garsineu Edicions Esvorancs, Marrades, Nits de taverna, Fulls de pergamí, El desert verd, Linfern dolç, La cucota i La gramola.