En Pedres que han de ser remogudes Jovi Seser ret un sentit homenatge a la narrativa negra des d'estils ben diferents. Els relats que componen aquest recull ens apropen huit assassinats reals i ficticis, perpetrats per innocents i per sicaris, narrats per les víctimes, però també pels agressors, en un joc literari polifònic que constitueix un autèntic monogràfic sobre la perversitat i les diverses formes de narrar-la. Així, en aquesta obra, desfilen moments històric^ com l'Holocaust, l'atemptat al Teatre Dubrovka de Moscou l'octubre de 2002 o les foses del franquisme, a les quals fa al·lusió el títol.