El llibre és una nova aportació als estudis sobre la Guerra de Successió a Catalunya des dun observatori privilegiat (en part per la seva situació fronterera) i poc estudiat, la Seu dUrgell, i una fortalesa, Castellciutat, que tingué un paper rellevant en la història militar de Catalunya. Castellciutat, governada pel mític general Moragues, controlava una àrea extensa dels Pirineus, des dels Pallars fins a la Cerdanya, enfront de les escomeses franceses de laltra banda de la frontera. A partir de 1712, exercí un paper ben destacat sobretot quan començà la retirada dels exèrcits aliats del Principat, moment a partir del qual la resistència catalana gravità, a grans trets, en el trípode defensiu de les places de Castellciutat-Cardona-Barcelona. La caiguda de Castellciutat, el setembre de 1713, a mans borbòniques esdevingué el primer acte del drama final de la derrota político-militar de Catalunya.
