Aquest llibre narra les experiències viscudes per lautor al llarg duna vida universitària de quaranta-tres anys, començada com a estudiant el 1965 i acabada com a catedràtic, duna manera prematura, lany 2008: un pla de prejubilació pensat per les autoritats de la Universitat de Barcelona va determinar lautor a acollir-shi, cosa que potser no hauria fet si les circumstàncies de la vida acadèmica que sexpliquen al llibre no lhaguessin convidat a prendre aquesta decisió. Durant tots aquests anys lautor ha viscut experiències i moments duna gran bellesa, de profit i de molta dignitat, però també nha viscut daltres que cauen de ple en el malestar i en la consternació, si no en lhorror. Lautor intentarà que totes i cada una de les situacions narrades vagin acompanyades duna reflexió ara pedagògica, adés política, també moral, per tal de fer aquest llibre útil a les generacions presents destudiants, professors i directors de lensenyament secundari i de les universitats de Catalunya i de tot Espanya, i també a les generacions destudiants dHumanitats que lautor ja comença a plànyer que vindran. El títol del llibre fa referència a dues coses: ladéu de lautor a la universitat com a catedràtic en actiu, i allò que safanya a qualificar com el final, potser no definitiu, de la puixança o el crèdit de les Humanitats en el si de les nostres universitats i societats.
