Teòcrit de Siracusa (segle III aC) és considerat liniciador del gènere bucòlic o pastoral. Els seus Idil·lis títol amb què són coneguts els seus poemes més assenyalats, però que ell mai no va fer servir recreen i transformen de manera esplendent les riques tradicions poètiques que el van precedir, i constitueixen el recull més exquisit i elaborat de la literatura hel·lenística. La influència daquests poemes en les lletres europees ha estat immensa, començant per les Bucòliques virgilianes i passant per lAminta de Tasso, LAstrée dHonoré dUrfé, La Galatea de Cervantes o les Pastorals de Pope. Aquest volum presenta, per primera vegada en català, no sols tota lobra conservada de Teòcrit, sinó també la dels seus epígons Moscos de Siracusa i Bió dEsmirna, i, així mateix, els sorprenents poemes figuratius precursors llunyans dels cal·ligrames que se solen incloure en el corpus bucòlic grec.
