VALÈNCIA, 4 I 10 DE JULIOL DE 1937

Assistim avui, per tristes circumstàncies i en la nostra mateixa carn, a una guerra cruel i violenta, provocada pels elements reaccionaris internacionals. En aquest moment, plenament decisiu per al pervindre del món, en aquest moment de liquidació de les oposicions al progrés, nosaltres, escriptors nacionalistes valencians, volem unir la nostra veu al cor de les veus internacionals.
[...] Hom sap de sobres ja que Espanya, el que comunament denominem Espanya, carix d’una unitat efectiva, específica, per ésser constituïda per un nombrós estel de petites nacionalitats que des de fa segles i per una unilateral creença de falsa unitat, han vingut suportant una infame i vergonyosa difamació –i àdhuc opressió– per part dels elements centralitzadors que les predestinaven a morir baix un complet oblit. La realitat espanyola, però, era una altra. La vida bullent de què fruïen les dites nacionalitats, malgrat els esforços inútils per llevar-li-la, les féu alletar en rebel·lió constant, front per front del poder central. Ara bé, sabem de sobres, que aquesta franca tendència de deslligar-se de l’Estat central per a constituir un Estat lliure o federal voluntàriament, no pot ser vista, en cap manera, com una desintegració de l’Estat espanyol –puix que és una cosa inorgànica i falsa– ni com a atemptat a l’internacionalisme. Nosaltres proclamem, i parlem per la pròpia experiència d’escriptors, que quan més aferrissat a la terra pairal s’és, més internacionalista hom arriba a ésser.
Estem reunits avui, els representants de tots els països, baix una bandera comuna de defensa de la cultura. [...] La millor defensa de la cultura, cridem nosaltres, és la total defensa dels interessos culturals de les petites nacionalitats. La defensa de la cultura ha de radicar, d’una manera íntegra i enèrgica, en l’absoluta defensa de les personalitats, autòctones i vàries, de les minories nacionals. [...] Els nostres soldats defensen, amb les armes a la mà, la cultura en les trinxeres de la victòria. Els nostres ulls coneixen de misèries, de plors, de dolors. Però confiem en el pervindre, el sentim arreladament nostre, perquè tenim fe en els soldats i fe en la cultura. No és prou parlar, no és prou dir-ho i estar-se quiet. És precís també moure’s. Com? Defensant nosaltres, nacionalistes ibèrics, amb la ploma i la paraula, el dret inqüestionable que tenim al reconeiximent de les nostres personalitats, fonament de la nostra cultura; defensant nosaltres, nacionalistes internacionals, de nostres interessos generals, perquè DEFENSANT LA CULTURA PARTICULAR, PECULIAR DE CADA POBLE –I ENCARA MÉS, DE LES PETITES NACIONALITATS OPRIMIDES–, ÉS COM ES POT ARRIBAR A DEFENSAR LA CULTURA GENERAL, UNIVERSAL. (Fragment de la ponència de la delegació del País Valencià al Congrés de 1937)

Durant aquest any 2017 hem commemorat el huitanta aniversari del Segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que es va celebrar del 4 al 18 de juliol del 1937 a València –aleshores capital de la República espanyola–, Madrid, Barcelona i París. Aquest Congrés fou l’acte de propaganda cultural més espectacular organitzat pel Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts del govern republicà. Un Congrés no només contra el feixisme sinó també contra la vergonyant política de no-intervenció practicada per les democràcies occidentals. Perquè, en aquell context excepcional de guerra i revolució, el Congrés de 1937 constituí un acte de solidaritat amb la República espanyola protagonitzat per alguns dels millors escriptors antifeixistes d’arreu del món. Un Congrés i una solidaritat que van tindre un ampli ressò internacional.
La Presidència de la Generalitat Valenciana ha decidit conmemorar, huitanta anys després, aquell Congrés de 1937, i ha organitzat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2017 en el Centre Cultural del Carme de València un altres Congrés Internacio­nal. Amb motiu d’aquest Congrés de 2017 s’ha editat aquest llibre, dedicat monogràficament a la delegació del País Valencià en el Congrés de 1937. Un llibre que vol crear memòria, particularment entre els més joves, d’aquell mític Congrés. Un llibre que, en definitiva, vol contribuir a la recuperació de la nostra memòria republicana, antifeixista i democràtica.