A partir de l?any 1945, Antoni Rovira i Virgili, enfondit en una
senzillesa poètica molt treballada, expressà en versos la penosa
soledat d?un exiliat. Molts fets l?apesaraven: la mort de la seva
esposa, una sordesa inexorable, la impossibilitat de fer com els amics
que retornaven a Catalunya ?i també, cal no oblidar-ho, el fet de
sentir-se decebut per la renúncia dels aliats a deturar la dictadura
franquista?.
Aclaparat per un entorn inhòspit, es reclogué consirós en el seu
univers poètic que fins llavors només havia exposat en prosa. Avivà
paisatges, aplegà records i, amb mots curosament triats, configurà
sentiments i pensaments. Sorprès pel resultat assolit, ordenà en tres
llibres una bona part dels poemes que havia enllestit ?el dels
records, el de les imatges i el de les meditacions? i els intitulà La
collita tardana.
La present reedició, precedida de l?article on Rovira i Virgili explicà
la història de la seva creació poètica, incorpora les esmenes fetes a
mà per l?autor en un exemplar imprès, i publica una selecció de
poemes inèdits. També ofereix facsímils d?algunes pàgines de les
llibretes que contenen aquests poemes.
