Al llarg del primer terç del segle XX, les transformacions econòmiques derivades de levolució del capitalisme, des de la seva lògica local, tenen uns guanyadors i uns perdedors ben delimitats. Aquests darrers suporten unes desigualtats econòmiques i socials terribles. I tracten de resistir-hi a partir de la protesta social i lorganització sindical, encara que també individual, des duna resistència passiva a lautoritat. Malgrat que podria haver-hi hagut altres respostes, des de les contradiccions de la societat catalana soptà majoritàriament per la repressió. Els grups benestants autòctons van esdevenir addictes a lús dels ressorts estatals per preservar llur posició envers les demandes de la classe obrera i els grups socials mes depauperats. Dins daquesta lògica, recorren a la despersonalització dels qui consideren inferiors per conjurar la por duna revolució que anivelli una societat terriblement desigual. Així, per a lenriquiment dels de dalt trobarem explotació laboral, humiliacions quotidianes, violència estructural, especulació i menyspreu social, per als de baix. Tanmateix, la marginació i la violència estructural contra aquest segment no generà la individualització de la tragèdia, la pèrdua dautoestima col·lectiva o la degradació moral dels afectats, tal com acostumem a contemplar en circumstàncies semblants. El conjunt didees llibertàries, amb un discurs alliberador potent i, fins a cert punt sofisticat, més o menys vinculat a una forta organització sindical, permeté generar una cultura pròpia en un sentit antropològic del terme capaç de bastir una autoafirmació col·lectiva, de plantejar alternatives, i de viure, creixentment, al marge i en contra de la societat oficial. La incapacitat de la República (i també la seva ostensible absència de voluntat) per revertir aquest procés de divisió social representa un punt de no retorn en aquesta conflictiva dialèctica de classe. A Catalunya, desprès de la immediata reacció de les organitzacions obreres davant del cop destat de 1936, es va manifestar la profunditat i larrelament social daquesta tragèdia sota la fórmula de la venjança de classe.
