J.GUILLAMON M.CAMPILLO C.GUZMAN
En els dies anteriors a la caiguda de Barcelona, el gener de 1939, Catalunya va veure marxar cap a lexili els seus millors escriptors i intellectuals. Lexili va representar un daltabaix terrible que va acabar amb tot un món. Però al mateix temps va obligar els escriptors a enfrontar-se amb alguns temes clau de la contemporaneïtat: la pèrdua didentitat, el tema de l«altre» o la vida en les grans metròpolis del segle XX. Gràcies a lexperiència del desterrament la literatura catalana va assolir la seva plena maduresa i va esdevenir universal. Aquest volum, a cura de Julià Guillamon, reuneix per primera vegada una antologia de textos narratius que permeten recompondre la història de lexili a la manera duna ficció documental: la sortida de Barcelona, lestada a França, els camps de concentració i la peripècia americana. Inclou la novella Crist de 200.000 braços dAgustí Bartra, situada al camp de concentració dArgelers; els contes de la Mercè Rodoreda Cop de lluna, Orleans, 3 quilòmetres i Nit i boira, entre daltres, que evoquen lexili francès; la novella Tots tres surten per lOzama de Vicenç Riera Llorca, testimoni del xoc cultural amb el tròpic; la novella Paraules dOpòton el vell, dAvellí Artís-Gener, una falsa crònica precolombina , escrita des del punt de vista dun guerrer mexicà que va participar en el descobriment dEuropa; Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes de Pere Calders, obra mestra de la narrativa breu; La ciutat i el tròpic de Lluís Ferran de Pol, possiblement el seu millor llibre; els contes exuberants i sarcàstics de Ramon Vinyes: El professor negre i la filosofia del jo, La mulata Penélope, El pastisser Hess i Una Pasqua de Resurrecció en el tròpic; la novella El Rusio i el Pelao de Cèsar-August Jordana, una història plena de sensibilitat al voltant de dos nois del carrer a Xile; els contes El desaparegut, Lhome dels prismàtics, La dama del parc i la meva ombra de Xavier Benguerel, històries que parlen de personatges fugitius i absències que fan mal; i Temperatura, la única novella que Francesc Trabal va publicar a lexili, un símbol corprenedor dun renaixement impossible. Els textos de Maria Campillo i Carlos Guzmán Moncada que encapçalen aquesta edició sendinsen en el conflicte entre la mentalitat europea i l«Amèrica furienta» i els itineraris de la literatura catalana a Mèxic; i una cronologia permet situar en el temps les obres dels escriptors que sinclouen en aquest volum.
